FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'específic. Propietat per la qual un anticòs té afinitat per un sol antigen. Propietat d'un procediment quimicoanalític de permetre el reconeixement i la determinació d'una sola espècie química, sense interferència de cap altra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revestir d'autoritat. Autoritzar el sobirà els ambaixadors. Donar (a algú) dret o facultat de fer alguna cosa. Autoritzar algú perquè cobri un impost. Permetre legalment de fer (una cosa). Autoritzar un casament. Autoritzar una reunió, una associació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a educar. Permetre (a un individu que pateix una afecció motora o psicomotora) l'ús més o menys complet de la funció pertorbada mitjançant un conjunt de mesures terapèutiques. Solucionar problemes diversos (dels escolars infantils) mitjançant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de negligir. Manca de la deguda diligència o cura. La negligència dels vigilants va permetre que els presos escapessin. Falta, error, etc., en què hom incorre per negligència. No es pot castigar els nois per unes negligències tan petites. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió, accedir. Mai no consentí a llurs precs. Consento a pagar, però que no constitueixi precedent. Qui calla, consent. Permetre, tolerar. Es passa el dia jugant al carrer: no sé com els seus pares li ho consenten. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Saber suportar, tolerar. No pot sofrir que el renyin. És un home antipàtic: no el puc sofrir. No impedir, permetre, (allò que caldria, que hauria d'evitar-se). No sé com sofreixes que no faci gens de cas del que li dius. Ésser sotmès (a una prova, a quelcom [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Tram de via lateral unit a la via general per un extrem o per tots dos on pot ésser desviat un tren i romandre estacionat per a permetre el pas d'un altre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ferrocarril a una companyia anònima. Consentir, permetre. Li concedeixo que surti tres vegades la setmana. Concediu-me una estona de repòs. Admetre a un adversari, en una discussió, (algun punt) com a ver. Us concedeixo que en aquest tema no tinc raó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. És un home tot mel. La mel de les seves paraules. deixar algú amb la mel a la boca Privar-lo d'alguna cosa agradable que començava a assaborir. ésser pa i mel V. pa. posar la mel a la boca d'algú Despertar-li les ganes d'una cosa i no permetre que en frueixi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tanys d'una soca que són aptes per a rodells, i deixar els altres per a perxes o cimals. Esporgada de ramificacions, de brots i de fulles que hom efectua per tal de permetre l'entrada de la llum a l'interior de les formes vegetatives denses. En temps cobert, tros de cel serè o estona sense [...]